Always on mi mind - Sempre en la meua ment
Tal vegada no vos he tractat
Ara, ja no em parec a Kennedy o Jerry Lewis,
i porte molt malament que em troben cert paregut Rajoy.
El dia 9 de febrer es complien 36 anys de
treball en l'Ajuntament de Benissa. Eixe any de 1976, havia estrenat, carnet,
treball i nóvia. I havia començat a tindre companys, alguns van ser com a
pares, altres, com a tios i altres com a germans. Amb els alts i baixos que es
tenen en tots eixos parentius.
Tal vegada no vos he parlat
Tan bé com a deuria
 |
| Vicent i Loli |
Tant com deuria
Coses xicotetes que hauria d'haver dit i fet
I simplement mai em vaig prende el temps
Sempre vau estar en la meua ment
Sempre vau estar en la meua ment
Tal vegada mai vos vaig abraçar.
Tots eixos moments amb vosaltres
i supose que mai vos vaig dir
que estava feliç que fóreu els meus amics.
Si vos vaig fer sentir així
Amics, sent molt haver estat tan cec
Sempre vau estar en la meua ment
Sempre vau estar en la meua ment
Digueu-me, digueu-me que la vostra amistat no
ha mort.
Doneu-me, doneu-me una altra oportunitat
per a mantindre-vos satisfets,
Tal vegada no vos he mirat
tan bé com a deuria.
Tal vegada no vos he ajudat
tant com deuria
Coses xicotetes que hauria d'haver dit i fet
simplement mai em vaig prende el temps.
Sempre vau estar en la meua ment.
Sempre estareu en la meua ment.
Sempre.
Quan estudiava en el Col·legi Lope de Vega de
Benidorm, uns em cridaven Kennedy i
altres Jerry Lewis. Era perquè sempre anava amb un mitj somriure o fent cares
d'acudit.
Amb el pas dels anys, les circumstàncies i un
equivocat, o no, sentit de la responsabilitat, van transformar la meua cara, en cara de pòquer. El caràcter
també, i així, Vicent Ibañez es transforme en un ogre.
 |
| Ruben, Adelino i Ximo |
Una companya deixá escrit en el meu Facebook:
“ i sort que se n'ha anat aquell tio tan pudent com la merda”.
La cara de pòquer és una característica dels
“parkinsonians”. Doncs bé, pareix que en el meu cas és al revés, amb el temps
va desaparéixer. I m'alegre.
 |
| Bernardo, Paqui i Sefa |
Vull recordar a eixos familiars de treball
que per la seua edat, difícilment estarien ací, i ja se'n van anar fa molt de
temps, i són: Jaumet Cabrera “Rabosa”, Francisco Crespo “Ferrero”, Angel
Bertomeu, Domingo Ivars “Bosa”, Pepe i Jaume Ferri, Jaume Santacreu “Parralet”,
El tio Pepe Pinos i Pepe Orihuel “Pequeño”.
 |
| La colla mes bulliciosa |
I altres que hui hagueren d'estar ací, però
la vida no la controlem, i a vegades es produïxen eixes injustícies vitals, i
són: Pedro Font i el meu mestre Vicente Frau.
I bé, ja sàvia i havia dit que arribarien
moments com este. Celebrem que pugam arribar a tots als moments vitals, amb
l'anime fort i la ment oberta per a acceptar-los.
I comptar amb la sort de tindre a tan
nombrosos grup de companys família del treball, que estan amb tu.
Vos demane perdó a tots.
Gràcies per la vostra amistat.
Gràcies per la vostra amistat.
Dinar del 17.02.2012
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.