Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

dijous, 30 d’agost de 2012

Oblidar.


Es amb la mà dreta. La ma, amb la qual escric ..... he d´oblidar.

Ningú oblida un succés, una paraula, una actitud.


Ningú oblida una ofensa, una tergiversació, una suposada mala mirada.

Ningú oblida una mentida, un engany, una infidelitat.

Ningú oblida un amor de joventut o de qualsevol  edat.

Si per ventura, aqueix suposat oblit s'aparca,  torna a sorgir en un altre moment de la nostra vida. En un altre moment proper o llunyà. Per a ferir o per a riure. Però no hi ha oblit.


La selecció i posada al dia dels oblits, ve donada per les circumstàncies del moment. I clar, tan a conte, tan a propósit, que de ser bons, llavors felicitats, alegries i balls.

Quan és un oblit dolent. Quan és un oblit revingut, aqueix sol ser de mortificació i de venjança.

Oblidar, mai s'oblida.

Els humans tenim molt desenvolupada la capacitat de reconvertir els oblits en realitats actuals.

Rescatada de l'oblit una ofensa, cadascú a la seua conveniència, creu que la seua raó és la raó. Quan una raó vol convertir-se en absoluta, sense deixar a l'altra raó un àpex d'ella, llavors no hi ha raons per a seguir.

Una raó ha d'acceptar una part de la del seu oponent. Si no és així, no hi ha eixida. Una de les raons es converteix en esclava, ja que accepta tota la càrrega.

Si la raó que es vol imposar ve d'un oblit revengut, llavors ja, cadascú té la seua interpretació. El temps i la distància del fet, tan difuminat per a les parts, és un altre fet molt diferent.

El repartiment de la raó o la sense raó d'una ofensa, serà o no serà, si hi ha voluntat de resoldre la vella ferida.

Quan dos o mes, no coincideixen i s'atribueixen  tota la raó o la sense raó, i no hi ha mitjà d'arribar a distribuir-les, llavors, que eixida hi ha?.
Rescatat de l'oblit un fet feliç, una relació, un moment sublim, un èxtasi, una simple olor a brisa marina. Que siga un o al costat d'uns altres, no serà motiu de discrepància. Sera motiu, si cap, deformantlo, i agrandantlo en bellesa, en el què tots coincidiran, va ser esplèndid.

La distribució o grandària del fet extraordinari, no serà motiu de discussió o sense raó, doncs tots acceptaran el més alt grau de bellesa.

En la meua vida, accepte no tenir raó en un 50%. I accepte tenir encar  menys raó. Però el zero absolut no ho accepte.

En canvi en l'oblit rescatat, feliç i satisfactori, tinc la raó en el 100%.
I ara que tinc la raó en el 100%.

Ara amb la mà dreta.  Amb la mà, amb la qual acaricie …. ara escric, que he d'oblidar.







Publica un comentari a l'entrada