Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

dilluns, 10 de desembre de 2012

Cant IX .- Odiseu explica les seues aventures amb: els cicones, els lotófagos, els cíclopes.

Un poble desaparegut, tres rius, un castell i Polifem.




Des de la seua arribada, el errant solament s'havia desplaçat a peu, i havia sigut al castell del Turó de Lleida i per la ciutat.



Fa un dia de Sol esplendit però molt de vent. Les valls dels rius, són per a Èol, com a tobogans pels quals es deixa caure. En la seua fricció produeix danys i molèsties als mortals que els habiten, ressecant o humitejant aqueixes feraces terres.



Riu Cinca prop de Fraga
A l'eixida de Lleida, abandonem prompte la companyia del riu Segre i ens incorporem al camí que voreja el riu Cinca a l'altura de Fraga.

El camí té un pendent interessant, sobretot per a no haver de forçar la velocitat. A la volta, encara que costa amunt i ja vesprada, amb el fresc, el vehicle respondrà sense problemes.


L'efecte visual que produeix la vall és la d'una fulla quadriculada. Són les parcel·les, unes amb fruiters alineats, unes altres amb la terra preparada per a plantar o sembrar. 

Per on passa el Cinca s'intueix per la processó de pollancres, als quals novembre els mana canviar-se la vestidura, provant-se poc a poc conjunts, fins que les seues tenyides fulles arriben al groc, formant una línia en el conjunt.

Mequinenza nova, rius Segre y Cinca
Gens ha canviat, Mequinenza nova i vella estan en el seu lloc. Els tres rius flueixen i el castell esta al capdamunt.

Mequinenza és un doble encreuament de camins entre l´Arago, la Catalunya interior i el camí fluvial de l'Ebre que va a cap a la desembocadura.


És doble, perquè a l'habitual camí terrer, cal sumar els tres rius que s'uneixen davant de les seues portes. El gran Ebre, que procedeix de Fontibre, i els Cinca i Segre que canalitzen la neu dels Pirineu aragones y catala, convertida en aigua, liquid transparent, fresc i quasi pur.


La història de Mequinenza va unida als seus rius i al lignit de les seues entranyes.

Durant anys de les seues mines s'extreia lignit que mitjançant una flota 16 llaüts es transportava a la costa, i amb aquets viatjes proveïa la important indústriatèxtil del Llobregat a Barcelona. Aprofitant la volta, es carregava de tot allò que es necessitava en la població i un ampli radi de poblacions veïnes. 


Els miners, sirgueros i calafateros eren les professions dels seus pobladors.
Mequinenza vella
Pero en 1957 comença el principi de la fi de l'encreuament de camins, dels miners, dels calafaters i dels sirgueros.
Mequinenza  vella
El desenvolupament i la política franquista de construcció de pantans, assenyala a l'estratègica intersecció com a lloc adequat per a la construcció d'una de les preses que constitueixen un dels embassaments més grans d'Espanya.

El poble de Mequinenza, el que es trobava a la vora del riu Ebre, el que tènia un camp de futbol que s´anegaba en les crescudes, amb el consegüent avantatge dels locals per la seua habilitat de jugar amb l'aigua pels turmells, aqueix poble va ser derruït, i en el vessant del Segre es va construir la nova, uniforme, alineada i vermellosa Mequinenza.
Castell de Mequinenza
A la part alta del turó, vigilant, un castell, en ell, el errant va comprovar que habitava àdhuc Polifem.

El castell que té els fonaments del segle XII, durant els segles XIV i XV, es transforma en un castell-palau, el millor de l'art gòtic de la corona d'Aragó.

Amb el temps és propietat dels Montcada, Medinaceli, el Duc de Orleáns, el mariscal Suchet (del ejercit de Napoleón), una guarnició militar des de 1820 al 1923, uns anys d'abandó, presó i observatori durant la guerra civil, quedant en ruïnes.

Polifem va quedar sense refugi.
Riu  Cinca
Per a protegir-se, en els anys 50 del segle XX, s'autoritza a l'empresa nacional ENHER la seua reconstrucció.
Polifem-ENHER, es transforma en Polifem-ENDESA que passa a ser propietària del mateix.

ENDESA és avui una filial del Ente Nazionale per l'Energia Elettrica (ENEL), la major empresa italiana del sector energètic. Tot gràcies a la Comunitat Europea i els jocs malabares de l'expresident del govern José María Aznar i l´expresident d´Endesa l'efímer candidat numero dos amb Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.

L´errant sap que Polifem viu en el castell, perque el dia de la visita a la Mequinenza vella i nova, i a l'encreuament de rius, va ser expulsat de la propietat privada, dels voltants del castell, castell que és d'ENDESA, empresa que va  ser de tots els espanyols. I els espanyols ens quedarem sense castell i sense control de la energia eléctrica.

Menys mal que Polifem va contractar com a assessor a José Mª Aznar per 200.000 euros anuals.

Un dels ciclopes va eixir a expulsar dels voltants del inexpugnable castell, al errant fotògraf, amb el següent argument:
Presa de Mequinenza
- El director del castell li ha vist per la càmera de video i ha ordenat que se li acompanye al limite de les propietats del castell.
- I qui és el propietari?.

- Endesa.

Polifem amb un ull va expulsar al errant. 

Res va poder fer, Polifem té poderosos ciclopes (assessors), i una estaca no és suficient per a encegar tanta rampinya.
Publica un comentari a l'entrada