«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dilluns, 3 de desembre del 2012

Cant V .- Odiseu arriba a Esqueria dels Feacios.



Ítaca
El matí esta fresc, no en va estem al novembre i ja les pluges, les desitjades en altres temps pluges-gota freda, han refrescat la terra i per açò, l'olor i la frescor és el típic de la tardor.

Comence el viatge amb una primera destinació clara i dues o tres per definir. És la primera vegada que no programe, preveig i tinc clara la ruta i la durada.



Valencia - Pista de Silla
Encara que a l'eixida del meu habitatge el cel esta net, capritxosament, s'ha format, a uns quilòmetres abans de la ciutat de València, una boira molt espessa i que produeix una ralentització en la circulació. Sembla que pel Dissenyador de Producció, i per a començar aquesta Odissea, s'haguera preparat l'entrada del viatge, eixint d'un gran núvol.

La Lluna de la primera nit


La ciutat, coneguda i vista en múltiples viatges, en el moment de creuar pel camí que em condueix a la destinació coneguda, esta quasi deserta. És dissabte i matí. Els guerrers descansen, uns, del seu treball setmanal i altres, dormiten la seua inactivitat a causa de la crisi de l'euro.

València, tallada per l'antic llit del riu Turia (també Guadalaviar o el Tirio de l'època romana), ara pulmó verd, solar de descans del complex faraònic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, cementeri de milions d'euros de Bancaixa i de la CAM, és la ciutat de Jaume I.

Monastir de Santa María del Puig
Seguint el camí la gran edificació del Monestir de Santa María del Puig, marca com una fita el punt des del qual va eixir el rei Jaime I d'Aragó, el Conqueridor, per a prendre possessió de Balensiya en 1238.

En la històrica ciutat de Sagunt la nau es deté, i Bessó (Tomás en arameo) ofereix al errante Ulisses descans i reposar forces. No hi ha bessó de Tomas, ell és únic. Dos Pilars ens acompanyen, les dos Pilars de Tomas.

La província de Castelló de la Plana, la menys poblada de la Comunitat Valenciana, esguita la costa amb ciutats emmurallades i els seus castells, d'ací el seu nom. Com els antics "reyezuelos", un controla el territori, impune fins avui a les denúncies i visibles excessos. La justícia si escau és lenta i relliscosa, i davant els diversos casos oberts fugen o ensopeguen les autoritats públiques que es troben investides de la potestat jurisdiccional per a aplicar la llei i les normes, els jutjes.

Del avi Lluis
El lloc de trobada, Vinaros, ofereix al errante viatger i als seus amfitrions, reposar forces amb els productes collits en l'immens bancal blau de l'a el-Baḥr al-Mutawāsiṭ (àrab) o el Mar Medi Terraneum (llatí).

De camí a la Iltiŕta (Lleida) íbera de Indibil i Mandonio, com si de llocs d'un mercat àrab es tractara, hi ha diverses parades per a proveir-se dels productes autòctons: taronges en Vinaros, mel i embotits al Perelló, “pastissets” de cabell d'àngel de Rasquera.


La foscor priva a la vista de la seua funció. El camí voreja la cicatriu que el riu  Hiber (Ebre) provoca en la península i que li dóna el seu nom i el dels seus habitants. El camí, en alguns trams segueix  el en altre temps  transitat “Cami de Sirga”.

Ens perdem l'admirar la ubicació estratègica del castell de Miravet.

Travessem l'escenari del gran i vergonyós escorxador de la guerra civil, que va ser la batalla de l'Ebre (del 26 de juliol al 16 de novembre de 1938), sent la suma dels resultats de la partida jugada pels dos bàndols la de: 16.500 morts, 64.000 ferits, 24.563 presoners i 150 avions derrocats.

I de sobte sembla que estem dins d'una sèrie de dibuixos animats moderna. Sembla que de sobte pel pas de zebra creuara Homer Simpson, perseguint a Bart. La Springfield catalana és Ascó, que apareix esplèndidament il·luminat, gratis, suposem, a l'energia despresa pel reactor de la Central Nuclear, i que el riu Ebre submís refresca al seu pas. La gran ximenera, com a gegant panzut  i amb corona de brillants, s'intueix en la foscor pel vapor d'aigua desprès per la refrigeració.


Camps Elisis - Lleida
Per la carretera fosca, l'automòbil alemany és guiat per un targarí  expert  i  seguit per la seua ilerdense esposa, dos grands amics el quals fan que l'arribada, per fi, siga agraïda pel errant.

I com Odiseu amb l'ajuda de la nereida  Ino, qui li va donar una manta amb la qual s'ha tapat el pit, ha nadat fins a la illa dels Feacios. (Lleida).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?