Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

Mi canal de You Tube

divendres, 9 de setembre de 2016

El respecte al polític.


Com a declaració de principis diré que, tota persona mereix que es respecten les seues idees i manifestacions, sempre que aquestes no se surten de les costures que estableixen les lleis.
 
Estic convençut que el comú dels espanyols hem adquirit un hàbit cap als representants públics, insultant i desconfiat, i que apliquem en qualsevol moment i a qualsevol persona, polític o carnisser, sense valorar el grau de mereixement del qualificatiu. En principi se li dóna el més gran i ofensiu, i després, poques vegades, es rebaixa.

Però falla alguna cosa entre nosaltres, o no entenem l'actitud que els polítics practiquen després d'una picabaralla. Mirant l'assumpte sembla com un codi de cavallers.

A l'hemicicle del parlament, des de les poltrones o des de la tribuna, s'aboquen paraules, frases, acusacions, amenaces i denúncies, algunes d'escandalosa actualitat i certes, ia l'estona, després de feridores cornades, els verros es van a menjar junts, o se'ls veu en animada conversa i entre somriures.

Ens xoca i molt. Com poden separar les seves diferències en l'activitat política, de l'activitat personal ?.

Recorde un Alfonso Guerra feridor i insultant a la tribuna contra Adolfo Suárez, en el paper de poli dolent i Felipe González en el de poli bo.

Després es van a menjar a Lhardy, Los Galayos, Botín, La Ampla o l'Ateneu. Les seues taules han servit d'aixopluc durant anys a diputats, secretaris, subdirectors, ministres i aspirants a polítics. Pactes i traïcions s'han forjat entre cullerades de cuits, calls, sopes i viandes variades.

No passa així en la política local. Aquí, en aquest àmbit, la crítica àcida cap a un polític és rebuda per aquest i la seua clac com si a la mare d'algun es mentarà. El crític passa a la llista d'enemics, i els enemics ni aigua.

De què va això, Vicent ?.

Doncs tan senzill, com respectar i ser respectat.

El polític és el primer que ha de respectar. I respectar en l'ampli sentit de la paraula. No respecta, quan incompleix el seu programa i les seves promeses. Quan tergiversa a favor seu, pensant que els administrats ens mamem el dit. Quan promet, tan sols per acontentar al ciutadà que ho aborda al carrer. No respecta, quan odia, li retira la paraula, posa traves, o pitjor encara que es mofa en privat d'algun dels seus administrats.

Després de la corrupció, el respecte al ciutadà en el sentit en què he exposat, és el segon gran pecat dels polítics "locals".

Si vols respecte, compleix promeses, no menteixis i tracta per igual als pilotes i als crítics àcids.

Difícil exercici per a aquests mediocres polítics aficionats, encara que porten 20 anys exercint.
Publica un comentari a l'entrada