Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

9 d'Octubre

diumenge, 29 de gener de 2017

36 anys de una dimissió.

"Crec que tinc força moral per demanar que en el futur no es recorreg a la inútil desqualificació global, a la visceralitat o l'atac personal".

Adolfo Suarez (1981.01.29)


Mai he amagat la meva admiració per Adolfo Suarez. Mai he amagat la meva admiració per l'anomenada Transició Espanyola, de la qual va ser un dels màxims protagonista. Sense oblidar al Rei, a Torcuato Fernández Miranda i Manuel Gutiérrez Mellado. Tampoc als líders polítics del moment.

36 anys després, te plena vigència la frase.


Adolfo Suarez ocupá la presidència del govern per la voluntat del rei Joan Carles, que el va encimbellar a la més alta responsabilitat de govern a l'Espanya no democràtica. La seua pertinença a l'entramat franquista i el nomenament, condicionarien gairebé de forma determinant la biografia política d'Adolfo Suárez. La divisió interna d'Unió de Centre Democràtic (UCD), partit creat a corre-cuita, compost per una vintena de partits, amb líders joves i ansiosos de protagonisme. Alfonso Guerra, que no malgastava ocasió, s'encarregava d'assenyalar amb cruel demagògia la realitat del partit en el Govern. Els militars. Els nacionalistes.


Avui, la desqualificació. L'assetjament. I en els últims temps, el recobrament dels cadells del franquisme, de la pèrdua dels seus consells d'administració. La corrupció existent en el mateix si del partit governant. La corrupció, menor, però no per això menys greu, de la resta dels partits. Tot això, indueix a alguns a desqualificar i atribuir de tots aquests mals al procés polític anomenat Transició Espanyola

Els qui així parlen, en aquells dies, o eren beus, o no havien nascut. En tot cas no van viure aquells temps incerts i que van costar renúncies polítiques, o van ser posposades, amb vista a la creació d'un estat nou, lliure i democràtic.


Són els polítics els que han pervertit la política, han prostituït l'organització política, s'han lucrat, han crescut i han omplert de merda les institucions.


Estic convençut que no existeix en l'actualitat figura que igualie els ideals d'Adolfo Suarez González.


En la meva pàgina de You Tube tinc la sèrie de Televisió Espanyola, La Transició Espanyola de 13 capítols, que recomane visionar a tots aquells que entre 1973 i 1977 prenien biberó o encara no s'afaitaven.

https://www.youtube.com/watch?v=IMD6872pPLs&list=PL3vwJTn7xFAGliOBKMMpblwz5YIiK1dnK 

Discurs dimissió d'Adolfo Suarez.


Publica un comentari a l'entrada