«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dissabte, 3 de febrer del 2018

De parapents, pintors i poetes.

Omar Rayo Reyes
La distància que hi ha entre Bogotà i Cali és tal, que encara avui mitjançant la comunicació virtual podem seure un bon amic a la terrassa del nostre apartament, no els serveix a dos que gaudeixen de la interacció verbal i presencial.

La proposta era clara. Gustavo estaria el dia 20 de gener a Roldanillo, a mig camí entre Cali i Bogotà, on s'estava celebrant la Superfinal de la Copa del Món de Parapent Cross Country. Un esdeveniment internacional que es realitza cada any, i per segona vegada va ser Colòmbia la triada. Amb vents favorables, durant 13 dies, i després d'un vol diari, en el qual els pilots segueixen una ruta, guanya qui recorrega la ruta en el menor temps possible.

La Vall del Cauca presenta condicions climàtiques constants de calor i vents favorables, el que possibilita volar sobre muntanyes i valls més de 100 quilòmetres cada dia. En el cas de Roldanillo, aquest ha estat seu del circuit de la Copa del Món, un Superfinal de la Copa del Món, un Campionat Mundial de Nacions i múltiples Open Internacionals.

Per dir la veritat, era la primera vegada que escoltava parlar de Roldanillo. El llac Calima, en la mateixa longitud a la vall del Cauca, era un referent per a mi, ja que les seves especials condicions climàtiques el col·locaven en un dels millors punts del planeta per realitzar esports aquàtics on intervé el vent, com ara, vela , esquí nàutic, surf de vela, kitesurf ...., i ara descobria que en Roldanillo es donaven les condicions òptimes per a un cosí dels anteriors, el parapent.

Quan un està subjecte a obligacions, siguen cites mèdiques, proves i paperassa, per la pròpia inèrcia del procés, l'encadenament d'incompliments i retards és per tapar-se els ulls i les orelles.

No eren els parapents la meva prioritat, i si ho haguessin estat, la pluja ja havia sentenciat per aquest dia la impossibilitat que els moderns Ícaros fessin les seues piruletes.

Com sempre, la coincidència amb Gustavo em produïa curiositat, sospitava que m'anava a reportar sorpreses.

La intempestiva hora de la meua arribada (ja em justifique en un paràgraf anterior), va produir la desagradable NO coincidència a l'hora de dinar. No obstant això, fora d'hora ja, al Restaurant Fusió Gourmet, ubicat en un edifici de port colonial, donava compte de la lasanya, mentre des del balcó on es trobava la meua taula, tenia un punt excel·lent per observar en el parc Elies Guerrero, una miscel·lània de colors d'ales d'Ícar, de les indumentàries dels seus portadors, de la barreja de nacionalitats i idiomes, i una infinitat de punts més on fixar els meus recosits ulls.

La negada habilitat pels idiomes em privaven de conèixer les impressions que es portaven els gringos, víkings, els súbdits de la reina Isabel; o qui eren els guanyadors, si polonesos, japonesos, italians, suïssos o francesos.

Plou. Amb la bateria del mòbil a nivells de mort cel·lular, li pregunte a Google on sóc.

 Avui és 20 de gener, aquest dia, però de l'any 1576, Francisco Redondo Ponce de León, va fundar Roldanillo i li va donar el nom de Vila de Càceres. És conegut també com la "Terra de l'Ànima", amb el qual Carlos Villafañe, el seu insigne poeta de finals del segle XIX, el qualifica.

Gustavo em cita al Museu Rayo de Dibuix i Gravat Llatinoamericà. Ell ho ha visitat al matí.

També avui 20 de gener, però de 1929, va néixer a Rondanillo, Omar Rayo Reyes, reconegut i famós pintor que el 1970 va obtenir el primer lloc del Saló Nacional d'Artistes de Colòmbia i el 1972 el primer Premi de la Biennal de Sao Paulo.

 A la recepció m'atén una elegant senyora d'estranya bellesa. No em sembla colombiana, però tampoc puc endevinar la procedència. Sobre la seua brusa negra i al voltant del coll porta una chaquira (collaret) elaborat per les dones de l'ètnia Embera Cham. A dir de les indígenes, els collarets reflecteixen la seua relació amb la imaginació i l'observació de la natura.

Agueda Pizarro 
AEm dóna la mà, blanca i fina.

- El Museu tanca a la 6.00 pm, són les 5.00 pm, l'entrada són 5.000 pesos, (1,50 euros). Avui hem inaugurat, celebrem els 35 anys del museu i els 90 del naixement d'Omar Rayo.
- ¿No hi ha bonificació en l'entrada de jubilats i pensionistes ?. – Pregunte. Es el costum. La senyora, sembla no entendre. Jo tampoc entenc perquè pregunte per una bonificació de 1.50 euros.

Amb les seues indicacions començe el recorregut de les sales d'exposició del Museu que Rayo va construir amb els diners que va rebre del premi de la Biennal de Sao Paulo i en el terreny donat per la municipalitat de Roldanillo. El disseny va ser elaborat per l'arquitecte mexicà Leopoldo Gout, inspirat en elements de l'arquitectura maia, consta de vuit mòduls octagonals i es va inaugurar el 1981, en el seu jardí descansa el cos de l'artista.

Exposició

- Geometria Immanent - Pintura i dibuix (1948-1978).
- Geometria Immanent - Intaglios (1960-1970).
- Pulsions - Col·lecció Projecte Bachué. (Expo temporal de 30 creadors colombians)

Llegeix sobre l'obra de Rayo:
-     ¨Demostra que l'art geomètric pertany tant al passat ancestral com al futur incert. Utilitzant el rastre dels ancestres indígenes, descobreix noves maneres d'executar i presentar els intricats laberints visuals i geomètrics¨

Després d'aquesta lectura associe el chaquira vist en recepción.
El Museu exerceix d'eix sobre el qual es realitzen activitats permanents, com exposicions pictòriques dels grans mestres de la plàstica mundial, Picasso, Francisco de Goya i Miro.
Gustavo m'espera a recepció amb la sorpresa.
Als seus setanta-tants (el 25 de gener és el seu aniversari) i mig món recorregut, tot es sorprèn i troba situacions extraordinàries. Té la curiositat d'un nen, el que no sap o vol aclarir millor, ho pregunta. Estableix conversa i amistat ràpidament. Té la virtut de saber col·locar-se en el mateix pla del seu interlocutor. Em sento còmodo conversant amb ell i comptar amb la seva amistat, llàstima de distancias.

- Vicent, la senyora és filla de pare espanyol. És la vídua d'Omar Rayo.

Agueda Pizarro i Vicent Ibañez
Vaja, que casualitat. L'elegant senyora és la vídua d'Omar Rayo. Però Gustavo, en el temps que va estar esperant-me esbrina molt més.
Águeda Pizarro Oniçiu (New York, Estats Units; 1941) és poeta, gestora cultural, escriptora i directora del Museu Rayo.
Águeda Pizarro és filla de l'espanyol Miguel Pizarro Zambrano i García de Caravantes, escriptor, professor i diplomàtic i de la romanesa Gratiana Oniçiu . Miguel Pizarro va ser amic i col·laborador de Federico García Lorca, Jorge Guillen i Pedro Salinas, i exiliat el 1939 a causa de la guerra civil espanyola.
Lorca li dedica a Miguel Pizarro, davant la seua marxa al Japó, per allunyar-lo de María Zambrano, el poema
¡Flecha sin blanco!

¡Miguel Pizarro!
¡Flecha sin blanco!
¿Dónde está el agua
para su cisne blanco?
El Japón es un barco
de marinos antipáticos.
Una luna y mil faroles.
Sueño de papel pintado.

Entre la roca y la seda,
¡la roca! Miguel Pizarro.
La seda reluce ausente
y a la roca vienen pájaros.

Olas de la mar pajiza
no detengan tu barco.
Aires oblicuos te besen
en el siniestro costado.

(Revés de este biombo)

Sin blanco,
blanco.

(Crisantemos blancos)


Sin blanco,
blanco.

(Cerezos en los campos.)

Sin blanco
blanco.

(Ai-Ko desnuda y temblando.)

¡Ay, sin blanco
blanco!

Miguel Pizarro de 21 anys i la filòsofa María Zambrano de 14 anys, cosins carnals, van iniciar una relació en 1917, per Maria va ser el seu gran amor de joventut. L'any 1921 la família va intervenir, separant a la parella, i Miguel va ser enviat al Japó, com a professor d'espanyol a la Universitat d'Osaca.
 ----------------------------
Àgueda Pizarro es va graduar en filologia romana, arts i literatura francesa a la Universitat de Columbia a Nova York on anys més tard seria professora de francès i espanyol. A més, l'any 1985, crea la trobada de poetes colombianes.

Algunes de les seves obres més rellevants són: País Pell (1987), Sóc Sud (1988), Saremas (1996), dedicat a la seva filla Sara, Llavi addicte (1972), Ultramor (1998), Miguel Pizarro, fletxa sense blanc (2004 ) entre d'altres.

Àgueda Pizarro va ser l'esposa de Ómar Rayo fins que aquest va morir en l'any 2010. Sara Rayo Pizarro, qui també és artista i continua amb el llegat deixat pel seu pare.
 ------------------

Reflexió: Durant els 12 últims anys, en la meva vida s'han produït uns canvis mai imaginats, alguns de calat, en els quals la malaltia de Parkinson ha tingut alguna cosa a veure.
- Un d'ells és, l'oportunitat de conèixer a través de la Fundació Esperança contra el Parkinson de Bogotà a Gustavo Parra, al qual dedico aquest article al meu bloc, amb motiu del seu aniversari el dia 25 de gener. El seu caràcter proper i la seva empatia li fan fàcil la ràpida interacció amb qualsevol persona. Admiro la seva lucidesa i la seva curiositat per qualsevol assumpte d'aquest món i li agraeixo la seva confiança i la seva amistat.
     - La meua residència a Colòmbia, amb petits períodes de tornada a Espanya, ja sumen més de quatre anys. Durant aquest període he comprovat que hi ha una oferta cultural i d'oci de gran alçada com els programats en Roldanillo, (32.000 habitants). Els esdeveniments culturals tenen la mateixa acceptació que a Espanya.

- Colòmbia és un país jove, amb una corba de natalitat de 16,3 naixements / 1.000 habitants (2016), sent la d'Espanya de 8'80.

La meua opinió sobre Colòmbia de vegades xoca amb l'opinió dels colombians emigrats a Espanya. Les meues opinions valoren i enalteixen més a Colòmbia que ho fan els seus propis nacionals. Amb aquest relat, en què la casualitat m'uneix a Gustavo Parra, Omar Rayo, Águeda Pizarro, Miguel Pizarro, María Zambrano, Federico García Lorca, Jorge Guillen i Pedro Salinas, vull reivindicar la part positiva i de futur de Colòmbia. Esborrar la imatge d'una Colòmbia primera subministradora de cocaïna del planeta. La imatge d'una Colòmbia insegura, plena de capos dels cartells com el de Cali i Medellín. De sicaris i guerrillers tallant caps i cremant hisendes, de dones exercint-la prostitució en carreteres i tuguris, quan no, acusades de plomar incauts, que tant han calat.

Vicent Ibañez i Mas
Santiago de Cali

Febrer de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?