Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

divendres, 6 d’abril de 2012

El Bòsfor (4)


Al final de la bulliciós carrer Istiklal (Independència), de sobte, desapareix el riu de gent que la recorre. Sense adonar-se u, i si no s'estigués sobre avís, i com un edifici més, s'alça la Torre Gàlata (any 528). Es sent la necessitat de pujar dalt, des d'on es té una visió de 360 ​​º de Istanbul.

Amb paciència per aguantar la cua, amb aquells que han tingut el mateix impuls, podem tenir als nostres peus Istanbul. La paciència s'ha de mantenir, ja que hi haurà de sortejar l'aglomeració de curiosos rodamón, que des de l'estreta terrassa, queden encantats davant la panoràmica.

S'ha d'intentar la visita al capvespre, amb la posta de sol, la il · luminació nocturna i la veu de l'oració des de la infinitat de minarets. Cal viure aquest moment, no serveix cap frase per transmetre'l. Jo no la tinc.

Istanbul es troba en el punt de trobada entre dos mars. El mar Negre i el mar de Màrmara integrat a la Mediterrània, i el braç de mar que els uneix és el Bòsfor.

S'assenta la ciutat en el punt que se li ha anomenat "la Banya d'Or". El seu urbanisme caòtic, fa que es desconegui el cens de població, i segons qui, pot rondar entre 12 o 18 milions d'habitants.

El tramvia, el metro, el funicular, el transbordador, els autobusos municipals i els autobusos de turistes, la miríada de taxis grocs, el vehicle privat, produeixen un caos circulatori organitzat.

Per al visitant és un repel · lent, que el fa valorar si val la pena intentar endinsar-se en el laberint de la ciutat.

Hi ha un altre trànsit, que des dels miradors s'observa, el que discorre per la Banya d'Or i l'estret del Bòsfor.

Un altre transport és, el recorregut amb vaixell turístic públic o privat. Un de molt popular és el que va des del embarcador del pont Gàlata, remuntant el Bòsfor cap al mar Negre, fins al pont de Sultà Mehmet.
Els turistes, encantats, observen des del mar, que les ribes estan plenes de mansions o grans cases, algunes de fusta. Algunes cases de famosos o de milionaris anònims. I el iot de l'omnipresent fundador de la república, exposat en una de les
ribes.

Eugènia de Montijo, esposa de Napoleó III, va ser una de les primeres estiuejants del Bòsfor, al esplèndid palau de Beylerbeyi.

De tornada a l'embarcador, per acabar el dia, es pot reposar forces en algun dels restaurants que en el nostre passeig cap a la zona de Sultanahmet ens anem trobant. Assaborirem alguns dels plats turcs. Els llaminers, no deixarem de provar "les delícies turques", i un te o cafè turc.

I perquè no. Un raki.

Urgup – Capadocia (Turquía) 6 de abril de 2012
Publica un comentari a l'entrada