Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

dilluns, 30 d’abril de 2012

POT SER.- DELS PRIMERS IL-LUMINATS.

La definició d'il·luminat  al  Diccionario de la lengua española © 2005 Espasa-Calpe, és:
     -        Persona que creu tindre un poder sobrenatural que li permet fer coses que els altres no poden. (El partit pareix estar dirigit per un il·luminat).

Els sinònims d'il·luminat al Diccionario de sinónimos y antónimos © 2005 Espasa-Calpe és la següent:

Il·luminat  

-   Inspirat, imbuït, aclarit, visionari, vident, enllumenat, profeta.
Profeta: 
-        Endeví, àugur, harúspex, vident, il·luminat, enviat, triat, fetiller, saurí.
No vaig a seguir intentant justificar el que vull dir amb la paraula “il·luminats”; em remet a la definició del diccionari. Crec que no vaig desencaminat amb el que em vull referir. Vull parlar d'aquells avantpassats, que buscant millorar la vida dels seus paisans,  van arribar a cotes d'atreviment i risc, risc que hui no pareix tan greu, però que en aquells temps, algú va titllar d'imprudència.
Benissa, que té un  territori de 69 km2, i una orografia molt irregular, ja que, tant podem estar a la voreta de la mar, veient les ones trencar-se a les roques de la punta de la platja dels Pinets; com pujar a la carretera de Pedramala i veure els barrancs, llomes i tossals que s'estenen fins a una fila blanca de cases, amb dues torres d'església, dalt d'una lloma.
I si tenim ganes de somiar, podríem veure que la fila de cases, les torres i un campanar, pareix que cavalquen a lloms d'un cavall, del qual el seu cap seria el Tossal de Cabrera. Com jo ja ho he somiat, la direcció de la carrera, trobe jo que és, la de la Serra de Bèrnia, intentant fer un bot, supose que, per a veure el Puig Campana, i comprovar si és veritat el que conten de la llesca al seu capdamunt, produïda per l'espasa Durandarte, del comandant de Carlemany, Roldán.
Podem veure, jo l'he vist, el gat dormit que pareix la Solana, o la punta de la mamella del camí vell de València. El barranc del Pou Roig, com un solc a un bancal erm  o l'Estret de Cardos, com un ferida oberta a la mà dreta.
Qualsevol cosa podem imaginar, veure i creure del nostre solar. I així seria abans, cada un veu amb els seus ulls les formes, intencions i capritxos que el paisatge i el nostre cervell volen.
Encara que el verd obscur del solar, podria fer pensar amb l'aigua corrent per tot arreu, és clar que buscant la font de vida, pel solar del cavall i de les ones que es trenquen, els nostres avantpassats, varen trobar, poc més del que hui encara tenim vist.
Aquest solar preciós, és pobre amb l'aigua que el progrés ha fet que necessitem. És clar que fonts i rierols, més bé, rierols de temporada, haver-ne, hi ha. I si fem, amb l'ajuda de la maquinària adient, un forat a la terra, allí, amb la clarividència d'un il·luminat, vident, saurí, aquesta aigua, la trobarem, i serà minsa.
Fins aquest moment, el mític riu que flueix des de Toix a la Cova dels Arcs, i que travessa per baix dels nostres peus, ningú mai ha entropessat amb ell.
Del pou d´Avall
Els documents consultats, des de 1891 a 1964, parlen de construccions, arreglaments i  millores a les fonts i llavadors del Pou d'Avall, Núsols, Orxelles i Santa Anna.
Curiosament, en la primera acta que tinc a les meues mans, corresponent a la sessió ordinària del dia 22 de febrer de 1891, el meu besavi, Manuel Mas Morales (Manuel de Xest), alcalde de Benissa, comunicava a la corporació que “la carretera de l'Estat de la Vila a Alacant … passa per aquesta població i com és consegüent, la seua línia telegràfica, que la relació íntima de comerç que té aquesta Vila, amb les ciutats de Dénia, València, Alacant i altres pobles importants del litoral; al comptar més de 5.000 habitants, tindre lloc de la Guàrdia Civil, ser punt cèntric de reunió de passatgers, per a prendre les diligències d'Alacant i València, i altres causes que podria enumerar eren motius  més que suficients per a establir en aquesta Vila una estació telegràfica…”, per la qual cosa proposava dotar en el pressupost una quantitat per al pagament del lloguer d'una casa, cosa que assumeix la corporació, i proposa consignar per a l'any 1892, la quantitat de mil cinc-centes pessetes.
Vaja sorpresa! El meu besavi, raona a la corporació de 1891, la necessitat de dotar econòmicament en el Pressupost Municipal, per a aconseguir una estació de telègrafs.


Què interessant!  Seguisc, jo només volia veure assumptes relacionats amb l'aigua, i em trobe amb el meu besavi Manuel de Xest, però no seria l'única sorpresa.

Continue repassant actes i arribe a la Sessió Ordinària del dia 25 de març de 1894.

Home, una gota freda!


Diu el besavi Manuel de Xest: “...la corporació ja té coneixement, per ser públic, del temporal d'aigua ocorregut els dies sis, set i següents… ha causat danys de consideració en la major part dels pobles de la província, i molt  particularment als d'aquest districte judicial, i a aquesta vila, per haver-se perdut la pansa que estava apilada en els canyissos per al seu dessecat al sol… el raïm dels ceps …. les figues… les garrofes i les ametles que, en poca quantitat ja s'estaven arreplegant…”, i segueix: “…la pèrdua de les quals són danys considerats com una calamitat extraordinària mai coneguda en aquests pobles …” La Corporació acorda sol·licitar  “…la condonació, al menys, d'una tercera part de la contribució territorial…”.


Veiem doncs, que les gotes fredes, ja existien fa més de cent anys, i com es diu, que causaven pèrdues en l'agricultura, que era en aquells moments la base i suport de la gent de Benissa.
I em trobe que un altre avantpassat, l'oncle de ma mare Gabriel Mas Femenía, fill de Manuel Mas Morales, que va ser diverses vegades alcalde i regidor del 1912 al 1920.
En aquesta primera part del segle XX, quan estaven arreglant fonts i llavadors, es va produir una de les sequeres més extraordinàries, segurament del segle. En els camps no hi havia res, i fins i tot, es varen decidir a fer rogatives perquè ploguera i espantara la fam i les malalties.
No sé jo, si aquella història que conten, de traure a la Puríssima Xiqueta en processó, per demanar-li que ploguera, i no poder tornar-la a l'església, per la pluja que va caure, seria en aquells moments, però fóra con fóra, no puc imaginar les penúries i misèries que aquelles persones passaven.
Com estarien de necessitats, o il·luminats perquè al 1926, pensaren en preparar un projecte per a la canalització del brollador de Pinos (font de Bèrnia), fins al centre urbà, per a servei públic. Com veiem,  aquells estaven ja un poc sonats, fer una conducció, des d'aquell punt tan llunyà i de difícil accés, a més de la carència de maquinària i ferramenta. Si, ja apuntava per on anaven els tirs, aigua no en teníem al nostre terme, però estàvem dispostos a fer qualsevol mampresa per a tindre-la a cada casa.
Mentre pensaven i cavil·laven com aconseguir que en cada casa arribara l'aigua, l'any 1939, mantenien les fonts i pous nets, i una altra volta torejaven una epidèmia, aquesta de pigota.


L'any 1950, li demanaren a José Mª Ríos García, que col·laborara amb l'estudi de prospecció d'aigua potable per a Benissa. I l'any 1955, l'hidròleg, el Sr. Cayrola, es compromet amb la Corporació, de la qual era regidor el meu iaio, Vicente Ibáñez Capó, per a fer una prospecció per trobar aigua a la Solana.

Per els estudis i treballs que va fer José Mª Ríos García, el varen nomenar fill adoptiu de Benissa. El pergamí de nomenament està emmarcat i penjat al saló de plens de l'Ajuntament. Pareix que aquell home, no va quedar content de la resposta de la Corporació i no va rebre o no va voler rebre la pomposa distinció.


I al 1961, es varen fer obres al pou de la plaça de l'Església Vella, per a poder aprofitar el veïnat l'aigua que tenia,  i una altra volta, (quantes se'n varen fer, se n'han fet i se'n faran,) es van fer  estudis a la Solana.


Considere que la modernitat a Benissa es va produir en dues fases i de mà de dues Corporacions, la primera de 1961, formada per:
Alcalde.-          Adolfo Torres Pérez
Regidors.-       Salvador Ivars Ortolá
                         José Marco Pérez
                         Ricardo Vicente Ivars
                         Felipe Cardona Font
                         Domingo Iborra Crespo
                         Jaime Martí Arlandis
                         José Ribes Pérez
                         Pedro Soliveres Cabrera

                         Vicente Baydal Gil
Juan Ant. Ivars "Porsellanes"

Domingo Iborra


Pepe Ribes Perez
Pedro Soliveres  


                                                                                              
La Corporació tenia a tres regidors que treballaven a la mateixa empresa, el Banc de València.
Pel que he anat arreplegant,  i que m'han  anat dient, els comptes,  els diners estaven prou descontrolats. Per la qual cosa, es fa reforçar aqueixa part del control a la casa de tots. A més, s'estava produint un ambient carregat, de la qual cosa, l'alcalde no era desconeixedor i, a més, fomentador.
La segona fase de modernització, comença en el moment en què es constitueix la Corporació de 1963, formada per

L´Alcalde Salvador Ivars al diposit d´aigua del seu nom
















Alcalde.-         Salvador Ivars Ortolá
Regidors..-     Domingo Iborra Crespo
                          José Marco Pérez
                          Ricardo Vicente Ivars
                          Felipe Cardona Font
                          Jaime Martí Arlandis
                         José Ribes Pérez
                         Pedro Soliveres Cabrera                    
                        Vicente Baydal Gil

   Nous regidors:            Clemente Arjona García
                                         Juan Ant. Ivars Bertomeu
                                         Francisco Ginestar Esquerdo



I a partir d'ací, comença la vertadera revolució en el progrés i modernització de Benissa. Arriben els primers turistes, comença l'odissea de la negociació i els viatges a Madrid per a portar  l'aigua des de Benidoleig. S'obrin camins i carreteres. Es posen en marxa serveis públics com l'arreplega del fem domiciliària, etc.

Deixe per al següent capítol, la història de la compra d'accions del pou Camí Sanet i la negociació per a la consecució de les subvencions necessàries per a portar l'aigua des d'aquest pou.


Una pregunta o reflexió:

Amb l'ambient i el caràcter actual, seriem capaços d'unir-nos, estar d'acord  i fer possible una obra com aquella?.

L'alcalde faria assemblees, en persona, carrer per carrer, per a explicar el projecte?.


Permeteu-me que manifeste els meus dubtes, hui, fer la contra a la proposició del contrari, és l'esport nacional. Però tenim exemples per mirar i aprendre.

----------------


(Fragment d'un projecte de llibre, que volia titular “Pot ser”)


Vicente Ibañez Capo

Vull agrair la publicació d'aquest escrit realitzada pels festers de 2012, en el Llibre de Festes.

Vull dedicar aquest treball, a tots aquells que varen fer possible que l'aigua corrent fluïra de cada una de les aixetes instal·lades en cada habitatge de Benissa.

I al meu iaio Vicente Ibáñez Capo, que no va poder veure aquell somni complit.




Gener de 2012

Publicat al llibre de festes de la Purissima Xiqueta de 2012
Publica un comentari a l'entrada