«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dimarts, 8 de maig del 2012

A l´amic Paco Marí.




Fragments del Ave Maria - Concert d´Aranjuez - A mi manera, amb xirimita.

Saxo alt


A mitjan anys 70, per a les cercaviles de les festes patronals de Benissa, era habitual la contractació de les bandes de música de les poblacions veïnes, i la Banda de Música de Xabia era una d'elles.

La banda tenia un planter de jóvens, xics i xiques, bulliciós i alegre. Una de les xiques, Laure, tenia com a instrument el saxòfon alt. No entenc de que va, però per a això esta Internet. Busque el vocable i definix l'instrument com: -El saxo alt, és un instrument musical de la família de vent-fusta, afinat en el mi bemol.

Paco Marí, des de feia algun temps eixia amb Laure i jo començava amb Charo. No ens coneixíem, encara que havíem coincidit alguna vegada. Dos ocasions segures van ser, la crida a files i les primeres reunions per a organitzar les festes patronals de 1976. Paco en la partida Benimarco i jo a Benissa, no coincidíem, però a partir d'eixes relacions amb les xiques de Xabia comencem a trobar-nos i a forjar una amistat.


Paco - Laure i Paco (fil)
Veig un home jove que esta comprometent-se amb una dona. És Paco, el fill de Laure i Paco.


Hui Paco fill, a Pedreguer, sa casat amb Sonia.

Mentres el dolçainer ens oferix el“Ave María”, “El concert d'Aranjuez” i ens despedix amb “A la meua manera”,provocant, amb el so volgut de la ximirita, l'admiració dels presents, em dic: Com pot ser?. No. Que va. No pot haver passat tant de temps.

Si fa res estàvem en les escales d'accés al polpet per a veure la baixada i la pujada de la Purissima Xiqueta. I hem anat a la processó. Els sis, Paco amb el seu Paco i la seua Inmaculada i jo amb la meua María José i l´Arturo. Pel camí, s'han incorporat les dos xiques de Xabia, les mares dels nostres fills, les quals ens esperaven en la casa de la meua iaia en el carrer sant Nicolas.

Inmaculada Mari
Sí, Vicent. Han passat molts anys, però el record, la vivència és tan fresca, que pareix que portem inclús agafats de les mans als fills.
I els portem, però ara, agafats de les mans del cor.
Cada un esta començant una vida nova.
Paco i Laure
I nosaltres, sense ells, comencem també, una nova etapa de la nostra vida. I en eixa nova etapa, esperem conéixer i disfrutar, entre altres, de la dolçor d'uns xiquets a qui cridarem néts.
Felicitats, Sonia i Paco.
Felicitats Laure, Paco i Inmaculada.
----------------------------

1 comentari:

  1. la iaia de Paco (Pepa) era una de les persones més bones i dolces que jo he conegut.

    ResponElimina

Que vols dir-me?