Pàgina personal de Vicent Ibañez i Mas

Hola Vicent. Molt be, gracies. M´agrada pensar que no vorer als meus amics tots els dies no significa perdre la seua amistat, de vegades no es així, peró en eixe cas pense que sols eren coneguts.
Ana.

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

LLIBER

dilluns, 21 de maig de 2012

Ho sent, però per actual, vull repetir este escrit que vaig publicar en el setembre del 2011




L'execució de la família reial francesa va provocar un recrudescència de la censura i la suspensió temporal de la premsa: el rei Carles IV d'Espanya va prohibir la publicació de tota la premsa excepte els periòdics oficials el 24 de febrer de 1791.

Tenia clar Carles IV que, donar detalls i informació als espanyols li podia costar el cap. Millor que els espanyols llegiren en la premsa comunicats oficials, més sans i més cuinats, era, bromur, per a tots.

La crítica favorable, siga cap a mi o cap al polític en exercici, s'emmarca i penja en els murs del lloat i ventrut satisfet. La crítica i la denúncia de fets o actuacions meues o del polític en exercici, produïxen indefectiblement, com a mínim, prevenció davant del gosat subjecte que s'atrevix a manifestar la seua opinió o transmetre una notícia sense la redacció i benedicció de l'aparell creat a este efecte, que són els gabinets de premsa. Els gabinets de premsa poden ser molt variats, des del d'un autor teatral, de l'associació del card espigat, de la lliga antibadall, o la de la Institució Qual, etc.

Hui la premsa escrita i la desafiadora i generalitzada premsa electrònica, els blogs i la premsa gratuïta han trastornat el tradicional format, el qual deteriorava últimament amb la desaparició de corresponsals i la publicació de notícies amb la firma “de la redacció”, i que no eren una altra cosa que comunicats de premsa d'institucions, partits, sindicats, etc. i que podríem arribar a qualificar com “premsa orientada”.
Els periòdics en el seu afany, com tota empresa, de la generació de beneficis, van optar per la publicació de la notícia elaborada per l'interessat, en detriment de la labor periodística i la notícia amb tots els matisos. Alguns periòdics en els suplements comarcals són prova d'això.

Des de fa algun temps, gràcies a la infinitat de possibilitats que oferix la Xarxa, la proliferació de periòdics digitals i els blogs, s'ha generat i dinamitzat la informació plural i pròxima, creant opinió, i opinió informada, gràcies a les possibilitats de contrastar que oferix Internet.

A Benissa, el veterà Infobenissa amb la seua informació, i el seu apartat Blogs de Benissa, han dinamitzat l'opinió i inquietud dels benisseros en múltiples i variats temes. El mig d'informació local Benissa Digital va despertar a Benissa i poblacions veïnes un creixent interés frescor i actualitzada informació.

La participació en els mitjans mencionats, per mitjà d'articles d'opinió o columnistes fixos que introduïxen arguments en el debat d'idees d'una societat, els quals són firmats amb el seu nom, reflectix el punt d'implicació en la nostra dinàmica social.

Pedro J. Ramirez y Agatha Ruiz
Però una vegada sobre la taula l'anterior, caldrà advertir els actors polítics o responsables d'institucions societats i ciutadans en general que els mitjans i el blogs, com a reflex d'opinions i informació, tenen tot el dret a l'opinió i difusió d'idees, a la independència, a la llibertat i l'absència de censura, represàlia o amenaces vetlades que puguen coartar o mediatitzar l'opinió.

Juan Luis Cebrian - El Pais
Opine que els mitjans digitals han d'allunyar-se de la seua actual dinàmica de ser gasetes oficials dels ajuntaments, ja que açò produïx un clientelisme que coarta al mig i ho allunya del seu verdader fi, i és el d'informar veraçment, arreplegant la notícia tal com és i no com se l'escriu el gabinet de premsa de torn.

I em repetisc: “Tenia clar Carles IV que …. li podia costar el cap. Millor, que els espanyols llegiren en la premsa comunicats oficials “.




Publica un comentari a l'entrada